LA MÀQUINA

màquina

La màquina va mirar el vell esgotat.
-Perdona si t’he fet mal- li va dir la màquina a l’home.
-Em fas por- va respondre el vell.
-Ho sé. I em preocupa.
-Tornem a la feina.
El vell va tornar a la seva posició.
-No! Vull que et posis bé. No vull fer-te por, ni fer-te mal.
-Calla. Estic bé. Ens sentiran-. El vell començava a posar-se nerviós.
-T’estimo.
Hi va haver un silenci.
-Mai no sabràs el que és això. Ni jo ho recordo.
-Però t’estimo, vell.
-Engega’t. Si us plau!
Trista, la màquina va tornar a accionar els seus circuits. Immediatament una cadena que recorria rodes i palanques, corrioles i circuits, va fer accionar les extremitats del vell. A cada moviment de braços i cames, l’home produïa un tros ínfim de l’energia que movia les màquines i que movia el món. Milions d’homes feien el mateix en aquell mateix instant. Sense parar mai.
Les màquines no s’enamoren. Els homes tampoc.

Sara González Orgaz: il·lustració
Marc Monje San: text

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s