LA CARTA

Hi havia quelcom estrany.
L’home s’asseia al fons del bar,
amb els ulls adormits de mil anys
i la boca pastosa,
amb la barba enganxada a la taula
i els dits grocs de tabac dolent.

Sempre estava escrivint.
Una carta.
Durant moltes nits escrivia.
La carta.

Ningú no sabia què en faria,
fins que una nit me la va donar a mi.
I ja no el vam tornar a veure mai més.

Text: Marc Monje

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s