UN MUNT DE CORS TRENCATS

Pel camí deixava un munt de cors trencats.
Els arrencava, els cors, i els estimava i els trepitjava.
Quan eren seus ja no en volia saber res.
Li vaig obrir la porta aquella nit,
la vaig mirar com un gos vell,
que finalment aconsegueix caure,
i es dóna la volta panxa enlaire.
-Em vols a mi?

Text: Marc Monje

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s