EL MEU AMOR

_0211

Sento les rodes metàl·liques del carro del menjar i em vénen ganes de tancar la porta, posar música i beure’m una ampolla del que sigui. Però no em puc moure. Una mica, els dits. Com un petit insecte. Ara que tinc temps per pensar, només em fixo en les coses que passen al meu voltant. Les rodes del carro del menjar, les passes, les veus de les infermeres, l’olor.

No us podeu imaginar qui ve a veure’m cada dia. El vaig estimar molt, moltíssim quan tenia 18 anys. Encara és molt bonic. Ara em deixa estimar-lo durant una estona, mentre em canvia el bolquer. Jo sé que és ell. Després marxa. L’amor de la meva vida em canvia els bolquers sense saber qui sóc.

Torno a sentir les rodes. Vindran, em donaran el sopar i viuré una mica més. Demà he d’estar ben maca.

Text: Marc Monje.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s