CIMERA DE MALPARITS

f9fd093d50fae1bb0c75dbbf53b7a0ae

Ella i jo formàvem una cimera de malparits. Dos borratxos esquelètics al bar, sense la meitat de les dents, abandonats al no res.
Em vaig afegir a la seva causa amb trenta anys, i tot i voler sortir-ne en diverses ocasions, vaig acabar deixant-me anar d’una manera voraç i sense límit.
Bevíem tot el dia, horari d’oficina, sense parades ni absències injustificades. I ens barallàvem per tot, acabàvem enganxats sense poder-nos fer mal. De fora semblaríem dos enamorats passats de copes, però simplement ens abraçàvem per no caure.
No em preguntis el seu nom, o si tenia família. No m’importava.
Crec que volíem aguantar allà, un davant de l’altre, cada dia, per veure a qui se li rebentava abans el fetge.
T’he de dir que el nostre petit món feia fàstic.

Llavors vas aparèixer tu, i aquell va ser el meu últim dia amb ella.
No ens coneixíem, però em vas dir paraules exactes, em vas portar a casa i em vas netejar. Em vas donar amor i carícies, i feina, i al cap dels anys, em vas donar dos fills i la felicitat.

L’altre dia vaig tornar a passar per davant del bar. Em van dir que ella havia mort feia dos anys, que mai va deixar d’anar a beure.

I que plorava perquè em trobava a faltar.

Text: Marc Monje

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s