PLUJA ÀCIDA

lluvia

La pluja que tot ho travessava va matar a mig planeta,
i als altres ens va anar fonent la pell, i ens va destrossar el rostre.
Érem dolor insuportable, llagues i ossos podrits.
Tot i el panorama, vam decidir no anul·lar el casament.
Al jardí, amb tots els convidats, ens vam jurar amor etern i ens vam besar.
Llavors van començar a caure de nou,
les gotes de pluja àcida.

Text: Marc Monje

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s