L’HOME QUE DESAPAREIXIA A POC A POC

oreja

S’estava morint de la manera més estranya.
Cada dia li desapareixia una part del cos.
Era ridícul i estúpid.
Els metges flipaven.
Al cap d’unes setmanes, d’ell només en quedava una orella.
Haver de sentir totes les bajanades de la gent i no poder fer-los callar.
Només escoltant, el món era pesat i avorrit.
Va morir, per fi.
De la millor manera que pot morir una orella.
El gos llepant-la amb delit.

Text: Marc Monje

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s