CONTE D’AMOR A LA FLORESTA

20140320_183426

El gos perdut va ser acollit pels senglars de Collserola.

Eren bons, i li van ensenyar tot el que sabien. Remenar contenidors, protegir als més petits, creuar la carretera amb precaució.

Es va enamorar d’una truja de la colla, ell que era tan menut. De nit, els dos passejaven pels carrers de La Floresta, i de dia dormien a prop de la font del Fumet. A l’hivern, ella l’abrigava amb el seu cos immens i càlid. Una parella curiosa, deien els de la colla. El bosc era seu i s’estimaven.

Un matí, el petit gos va ensumar una olor coneguda, i com si un vell instint es despertés, va decidir seguir el rastre sense pensar-s’ho. La seva estimada el va veure allunyar-se; de vegades els gossos volen estar sols i ensumar, va pensar, buscaré menjar per quan torni.

El gos va seguir el rastre durant una bona colla d’hores, creuant carrers, camins, i una via de tren. Ja era de nit quan va arribar a una casa, vora Barcelona. Estava esgotat, i tenia molta sed. Al cap d’una estona, una porta es va obrir. Llavors va sentir:

-Tim! Tim!

I un noi el va agafar, fent-li petons, abraçant-lo. Era estrany, però el gos se sentia com a casa, després de tant de temps al bosc.

Aquella nit, en Tim va dormir en el seu vell coixí, a la casa de Barcelona que el va veure néixer, mentre a La Floresta, una truja de senglar esperava que tornés el seu estimat.

Text i fotografia: Marc Monje

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s