Quan el pare va morir, totes les meves pors es van fer realitat.
Allà el tenia aquella mateixa nit, convertit en fantasma,
al costat de la mare, tiets, avis i rebesavis.
Em demanaven que els fes el sopar, i ràpid eh!
Era l’hereu, i m’havia de quedar el mas familiar,
amb aquella colla d’espectres malcarats i exigents.
A casa som així, ens hem de cuidar vius… I morts.
Text: Marc Monje