UN BONIC DIA

CityScape_Sunlight_Street_Warm_Buildings_87543_detail_thumb

Mesos dins d’una puta urna transparent. A la fi, em van salvar la vida amb una medicina estranya que no sabria explicar. A la desesperada, en l’últim segon.
Vaig sortir de l’hospital molt animat. Tenia gana i estava de bon humor.
Els doctors no em van acompanyar, a hores d’ara ja eren tots morts,
com les infermeres i la resta de personal de l’hospital.
Com la resta del món.
Vaig respirar l’aire del carrer, i em vaig proposar que res m’esgarraria aquell bonic dia.

Text: Marc Monje

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s