LA NOIA DEL LLAC

4438b828d046adf44ee504982452247f

La vaig trobar vora el llac, i em vaig enamorar.
Vam acabar rient, jugant i banyant-nos.
Llavors vaig veure aquella mà que sortia de l’aigua.
-Ajudem-lo!- vaig cridar, però fos qui fos, ja era mort.
En un dit portava un anell brillant; tu l’hi vas treure, me’l vas posar a mi,
i em vas fer un petó que mai hauria somiat.
Vas sortir nua de l’aigua,
i jo tenia fred i son,
i notava que m’enfonsava.

Vaig veure que la mà havia desaparegut,
i vaig entendre que la meva, seria la següent.

Text: Marc Monje

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s