Quant a marcmonje

Social media, copy writer, contenidos web. Guionista y docente.

AQUELL HOTEL

Annecy - Marc Monje

Aquell hotel vora el llac d’Annecy,
teníem la millor suite i una vista meravellosa.
Un xef amb Estrelles Michelin cuinava per nosaltres,
i de manera subtil i genial, ens anava enverinant.

De vegades rèiem, tan rics, tan estúpids.
Però a mi m’agradava veure passar els núvols amb tu,
i anar morint-nos a poc a poc,
tal com havíem demanat a recepció.

Text i fotografía: Marc Monje

Anuncis

LA NOIA DEL LLAC

4438b828d046adf44ee504982452247f

La vaig trobar vora el llac, i em vaig enamorar.
Vam acabar rient, jugant i banyant-nos.
Llavors vaig veure aquella mà que sortia de l’aigua.
-Ajudem-lo!- vaig cridar, però fos qui fos, ja era mort.
En un dit portava un anell brillant; tu l’hi vas treure, me’l vas posar a mi,
i em vas fer un petó que mai hauria somiat.
Vas sortir nua de l’aigua,
i jo tenia fred i son,
i notava que m’enfonsava.

Vaig veure que la mà havia desaparegut,
i vaig entendre que la meva, seria la següent.

Text: Marc Monje

INFIDELS

4c2707d89fc1716ad78a57681914a179

La meva dona i jo vam seure per estudiar els pros i els contres de les nostres respectives infidelitats.
Fa molts anys que estem junts, tenim fills, cotxes, cases, amics comuns. Ostres, és que no compensa.
Vam estar d’acord en tallar-ho d’arrel.

L’endemà mentre esmorzàvem, ja havia sortit la notícia. Dos desconeguts, home i dona, trobats morts a ganivetades.
La meva dona i jo ens vam mirar satisfets,
i vam fer l’amor com a bèsties.

Text: Marc Monje

UN BONIC DIA

CityScape_Sunlight_Street_Warm_Buildings_87543_detail_thumb

Mesos dins d’una puta urna transparent. A la fi, em van salvar la vida amb una medicina estranya que no sabria explicar. A la desesperada, en l’últim segon.
Vaig sortir de l’hospital molt animat. Tenia gana i estava de bon humor.
Els doctors no em van acompanyar, a hores d’ara ja eren tots morts,
com les infermeres i la resta de personal de l’hospital.
Com la resta del món.
Vaig respirar l’aire del carrer, i em vaig proposar que res m’esgarraria aquell bonic dia.

Text: Marc Monje

CARNS ARGENTINES

carn

Merda, vaig pensar: el paio m’havia enganxat fotent-me les botes en un restaurant de carns argentines.
Es va acostar i em va dir bona nit amb el seu to amable i suau.
Tot seguit em va arrencar de la cadira i em va treure al carrer.
Vaig rebre un sac d’hòsties inoblidable. Sang, vidres, tot.
Abans de marxar em va citar l’endemà a la consulta.
Us el recomano, és un bon dietista.

Text: Marc Monje