SALVADOR REENCARNAT

131119025430810745

Estava fins els collons de ser el Salvador Reencarnat, de vestir túniques i anar pel món sense calçotets. Em vaig proposar dur a terme una feina impensable:

Desenganxar a cadascun dels milers d’adeptes al coi de secta que jo mateix havia creat.

Text: Marc Monje

 

YOU CAN´T ALWAYS GET WHAT YOU WANT

11-19-09_ghostgirl

Com estava previst, després de la teva mort et vas convertir en fantasma.
Et posaves molt pesada, apareixent cada nit, dient-me que ara sí que podíem estar junts per sempre, seduint-me, i tota aquella merda.
Ets imbècil, et deia, jo et volia abans, no ara.

Acabàvem cada nit bevent; jo i el fantasma, cantant you can´t always get what you want fins el matí.

Text: Marc Monje

LA FEINA BEN FETA

LA FEINA BEN FETA

Aquella mateixa tarda, el pare va saber que el matarien.

Era un executiu ràpid i treballador: En unes hores va arreglar el testament i la continuïtat de l’empresa. Em va venir a buscar a l’escola i em va comprar el que vaig voler de berenar. Em va ajudar amb els deures. Va portar a la mare a sopar a l’Abac, i quan van tornar, em va fer un petó de bona nit.

Uns minuts després vaig sentir els trets i els vidres trencats. Va morir content, amb la feina ben feta.

Text: Marc Monje

L’ÚLTIM

PAISAJE FRANCIA - MARC MONJE

Feia 25 anys que vivia sol al món.
Una tarda truquen a la porta. Una dona, preciosa.
L’última.
Però la cosa no va funcionar,
me la vaig pelar ràpid.
Volia estar sol.
L´últim.

Text i fotografia: Marc Monje

SÓC GUIONISTA

Screenplay

Sóc guionista, dels que escriuen vides.
Quan neixen, els meus clients són una sinopsi,
després, a mesura que creixen, els vaig escrivint la vida.

El dia que vaig decidir jubilar-me,
tenia com a 100 paios a la porta de casa meva,
tots amb posat de carallots, preguntant-me “i ara que faig?”

Text: Marc Monje

HOME DE CIÈNCIES

61eacaf9fc364b13a5ce60f05200bc93

Des del dia que el van fer fora de la feina per anar begut,
fins al matí que la policia va aixecar el seu cadàver, brut i esquelètic, del carrer,
van passar tres mesos, una semana i dos dies;
tal com ell mateix havia calculat,
com a bon home de ciències.

Text: Marc Monje

EN SAPS ALGUNA COSA?

ESTACIÓ-MARC MONJE

Un cop l’any, de matinada, ella i jo ens trobàvem a l’estació de Glòries, Línia 1.
Ens miràvem, i per uns segons, ens omplia l’esperança, i tornàvem a ser joves i vius.
“En saps alguna cosa?” ens preguntàvem llavors, muts.
“Res”, ens responíem, tot abaixant el cap.
I marxàvem, cadascun per la seva banda.
Morts en vida, un any més.

Text: Marc Monje
Fotografia: Marc Monje

NARCÍS

Vaig treballar com a cangur d’en Narcís. Em dedicava a netejar-li la caca.
Més o menys.

Em trucava sempre de matinada: una altra marranada en algun racó de la ciutat.
Jo arribava, netejava la sang (Neutrex i Cebralín d’esprai), eliminava les proves, agafava al Jan, taxi i cap a casa. Esgotador.
L’endemà al matí, el petit havia d’estar net i polit per anar a escola.

Per la tarda li deixava el berenar preparat, i els ganivets esmolats.

Text: Marc Monje

AQUELL HOTEL

Annecy - Marc Monje

Aquell hotel vora el llac d’Annecy,
teníem la millor suite i una vista meravellosa.
Un xef amb Estrelles Michelin cuinava per nosaltres,
i de manera subtil i genial, ens anava enverinant.

De vegades rèiem, tan rics, tan estúpids.
Però a mi m’agradava veure passar els núvols amb tu,
i anar morint-nos a poc a poc,
tal com havíem demanat a recepció.

Text i fotografía: Marc Monje

LA NOIA DEL LLAC

4438b828d046adf44ee504982452247f

La vaig trobar vora el llac, i em vaig enamorar.
Vam acabar rient, jugant i banyant-nos.
Llavors vaig veure aquella mà que sortia de l’aigua.
-Ajudem-lo!- vaig cridar, però fos qui fos, ja era mort.
En un dit portava un anell brillant; tu l’hi vas treure, me’l vas posar a mi,
i em vas fer un petó que mai hauria somiat.
Vas sortir nua de l’aigua,
i jo tenia fred i son,
i notava que m’enfonsava.

Vaig veure que la mà havia desaparegut,
i vaig entendre que la meva, seria la següent.

Text: Marc Monje