SALVADOR REENCARNAT

131119025430810745

Estava fins els collons de ser el Salvador Reencarnat, de vestir túniques i anar pel món sense calçotets. Em vaig proposar dur a terme una feina impensable:

Desenganxar a cadascun dels milers d’adeptes al coi de secta que jo mateix havia creat.

Text: Marc Monje

 

YOU CAN´T ALWAYS GET WHAT YOU WANT

11-19-09_ghostgirl

Com estava previst, després de la teva mort et vas convertir en fantasma.
Et posaves molt pesada, apareixent cada nit, dient-me que ara sí que podíem estar junts per sempre, seduint-me, i tota aquella merda.
Ets imbècil, et deia, jo et volia abans, no ara.

Acabàvem cada nit bevent; jo i el fantasma, cantant you can´t always get what you want fins el matí.

Text: Marc Monje

LA FEINA BEN FETA

LA FEINA BEN FETA

Aquella mateixa tarda, el pare va saber que el matarien.

Era un executiu ràpid i treballador: En unes hores va arreglar el testament i la continuïtat de l’empresa. Em va venir a buscar a l’escola i em va comprar el que vaig voler de berenar. Em va ajudar amb els deures. Va portar a la mare a sopar a l’Abac, i quan van tornar, em va fer un petó de bona nit.

Uns minuts després vaig sentir els trets i els vidres trencats. Va morir content, amb la feina ben feta.

Text: Marc Monje

L’ÚLTIM

PAISAJE FRANCIA - MARC MONJE

Feia 25 anys que vivia sol al món.
Una tarda truquen a la porta. Una dona, preciosa.
L’última.
Però la cosa no va funcionar,
me la vaig pelar ràpid.
Volia estar sol.
L´últim.

Text i fotografia: Marc Monje

SÓC GUIONISTA

Screenplay

Sóc guionista, dels que escriuen vides.
Quan neixen, els meus clients són una sinopsi,
després, a mesura que creixen, els vaig escrivint la vida.

El dia que vaig decidir jubilar-me,
tenia com a 100 paios a la porta de casa meva,
tots amb posat de carallots, preguntant-me “i ara que faig?”

Text: Marc Monje

EN SAPS ALGUNA COSA?

ESTACIÓ-MARC MONJE

Un cop l’any, de matinada, ella i jo ens trobàvem a l’estació de Glòries, Línia 1.
Ens miràvem, i per uns segons, ens omplia l’esperança, i tornàvem a ser joves i vius.
“En saps alguna cosa?” ens preguntàvem llavors, muts.
“Res”, ens responíem, tot abaixant el cap.
I marxàvem, cadascun per la seva banda.
Morts en vida, un any més.

Text: Marc Monje
Fotografia: Marc Monje

AQUELL HOTEL

Annecy - Marc Monje

Aquell hotel vora el llac d’Annecy,
teníem la millor suite i una vista meravellosa.
Un xef amb Estrelles Michelin cuinava per nosaltres,
i de manera subtil i genial, ens anava enverinant.

De vegades rèiem, tan rics, tan estúpids.
Però a mi m’agradava veure passar els núvols amb tu,
i anar morint-nos a poc a poc,
tal com havíem demanat a recepció.

Text i fotografía: Marc Monje

LA NOIA DEL LLAC

4438b828d046adf44ee504982452247f

La vaig trobar vora el llac, i em vaig enamorar.
Vam acabar rient, jugant i banyant-nos.
Llavors vaig veure aquella mà que sortia de l’aigua.
-Ajudem-lo!- vaig cridar, però fos qui fos, ja era mort.
En un dit portava un anell brillant; tu l’hi vas treure, me’l vas posar a mi,
i em vas fer un petó que mai hauria somiat.
Vas sortir nua de l’aigua,
i jo tenia fred i son,
i notava que m’enfonsava.

Vaig veure que la mà havia desaparegut,
i vaig entendre que la meva, seria la següent.

Text: Marc Monje

INFIDELS

4c2707d89fc1716ad78a57681914a179

La meva dona i jo vam seure per estudiar els pros i els contres de les nostres respectives infidelitats.
Fa molts anys que estem junts, tenim fills, cotxes, cases, amics comuns. Ostres, és que no compensa.
Vam estar d’acord en tallar-ho d’arrel.

L’endemà mentre esmorzàvem, ja havia sortit la notícia. Dos desconeguts, home i dona, trobats morts a ganivetades.
La meva dona i jo ens vam mirar satisfets,
i vam fer l’amor com a bèsties.

Text: Marc Monje